Cal
Soteras de l'oblit a la vida
Des
de fa tres anys un grup creixent de persones viu i rehabilita la
masia abandonada
Prop
del coll del Bruc fent camí a la Font del Ferro, dalt d'un turó als
quatre vents, trobem Cal Soteras, una masia de la segona dècada del
s.XVIII. Anys eren anys en que la masia fruïa de les tasques del
camp i acollia forces persones. La masia, amb el pas dels anys, va
anar ampliant-se a mesura de les necessitats de les persones que
l'habitaven. Actualment podem veure-hi vàries construccions
independents però que conformen la totalitat del conjunt -la pròpia
masia, les porqueres, dues cotxeries, etc.-.Malauradament,
a la dècada del 90 del s.XX, el futur d'aquest preciós conjunt
quedà en mans de l'oblit i l'abandó, donant peu al pillatge, la
degradació i al límit de la destrucció. Algunes persones veient la
bellesa del lloc i del pròpi espai van fer intent de combatre la
desolació, romandre-hi i tanmateix rehabilitar i recuperar l'espai,
malgrat la intenció i la perseverança l'intent quedà en açò, en
intent. El març de 2010 un petit grup de persones va intentar de nou
la gesta -o la bogeria, deien algunes- i aquesta vegada l'intent
s'ha convertit en solidessa i temps. Avui com ahir, en aquests dies
que corren de 2013, tres anys després, l'afany i la dedicació
persisteixen en la voluntat de mantenir en vida i salvar aquest
fantàstic espai en un paratge encomiable.
Tot
comença en fer net, aclarir...
Runa,
deixalles, mobles fets malbé, bigues corcades i de caigudes... poc a
poc, dia a dia, la retirada de tot allò que s'havia anat acumulant o
esfondrant deixa entreveure el què i com dels habitacles i del
conjunt. Les feixugues tasques de neteja i condicionament, durant
mesos, donen cabuda a unes primeres estances provisionals mentre es
va treballant més acurosament en d'altres espais. La feina d'uns
pocs habituals es complementa amb les mans solidàries que
s'ofereixen esporàdicament en aquest intrèpid projecte fent de les
jornades de treball un agradós avanç col.lectiu. S'entreveu poc a
poc, la feina de rehabilitació: pales, pics, cabassos, sacs,
carretilles... es mesclen ja entre sacs de ciment, bigues, guix,
totxanes, teules... S'empra tot el que es pot recuperar, la idea no
és crear -inventar de nou-, és rehabilitar, és reconstruir
-mantenir les estructures i espais tal i com són així com
reutilitzar els materials existents i afegint-ne, si cal, el menys
agressius possible-. Aquest és un punt a remarcar i d'importància:
fer referència a la recuperació de la masia amb els materials i
formes, respectant al màxim de les possibilitats la construcció
inicial.
Llavors i fins l'actualitat no s'han aturat les múltiples feines de neteja, obra, fusteria i electricitat -encara amb moltes a realitzar- aconseguint fer habitables diversos espais en forma de sales, taller, menjador, habitacions i cuina.
També, i des de prou al principi, fou bàsic i necessari la construcció d'una latrina que avui per avui podeu trobar just al costat de la portalada del pati principal. L'aigua ha sigut també una de les prioritats més que important, amb la reparació dels canalitzadors d'aigua de pluja per aconseguir el correcte abastiment, conduint l'aigua a diversos dipòsits existents previament netejats. L'exterior de Cal Soteras també ha estat motiu de millora i aprofitament, el galliner conta també amb habitants les terres properes s'han eixermat i un tros recuperat com a hort, dóna ja els primers fruits.
El malpàs patit l'estiu de 2012 en forma de robatori va desencadenar la pèrdua de materials, eines i diversos béns personals. Aquest mal cop es va traduir en l'aconseguiment novament de les eines necessaries per a poder continuar, alentint molt, les diverses feines de rehabilitació, tot i això les tasques no han aturat ni a l'interior ni a l'exterior.
Llavors i fins l'actualitat no s'han aturat les múltiples feines de neteja, obra, fusteria i electricitat -encara amb moltes a realitzar- aconseguint fer habitables diversos espais en forma de sales, taller, menjador, habitacions i cuina.
També, i des de prou al principi, fou bàsic i necessari la construcció d'una latrina que avui per avui podeu trobar just al costat de la portalada del pati principal. L'aigua ha sigut també una de les prioritats més que important, amb la reparació dels canalitzadors d'aigua de pluja per aconseguir el correcte abastiment, conduint l'aigua a diversos dipòsits existents previament netejats. L'exterior de Cal Soteras també ha estat motiu de millora i aprofitament, el galliner conta també amb habitants les terres properes s'han eixermat i un tros recuperat com a hort, dóna ja els primers fruits.
El malpàs patit l'estiu de 2012 en forma de robatori va desencadenar la pèrdua de materials, eines i diversos béns personals. Aquest mal cop es va traduir en l'aconseguiment novament de les eines necessaries per a poder continuar, alentint molt, les diverses feines de rehabilitació, tot i això les tasques no han aturat ni a l'interior ni a l'exterior.
Sumant,
creixent...
De
2010 a enguany hi ha hagut temps de tot i per tot. La posada en comú
i continuitat d'aquest projecte ha estat acompanyat en tot moment per
l'assemblearisme -o sigui en el consens aconseguit en l'assemblea de
les habitants i participants del projecte-. D'aquesta manera s'han
anat decidint, en cada moment, les prioritats, necessitats i
disponibilitats -humanes i materials- en l'avanç de la feina així
com en la convivència. Tanmateix, hem fet camí, basant-nos
bàsicament en dos objectius concloents: L'acondicionament d'espai en
qualitat d'habitatge i l'acondicionament d'espais d'activitat i
participació social en la recuperació i manteniment del conjunt
arquitectònic de Cal Soteras. I en aquest camí la família de Cal
Soteras ha anat creixent. En nombre d'habitants, però també en la
participació habitual de forces persones que han volgut i segueixen
posant el seu granet de sorra en la recuperació d'aquest espai.
La decisió presa -de bon principi- de voler crear, en tant de metres quadrats disponibles, d'un espai de caire social des de fa pocs mesos s'ha acomplert. La crida i convidada a l'aportació d'idees i/o propostes d'activitats, participació, gestió i feina col.lectiva per tal de rehabilitar les dues naus existents va prendre força tot d'una entre forces persones de la rodalia. Tant és així que una trobada desencadenà, el març de 2013, una primera i aprofitada jornada de feina col.lectiva on mans i mans van desmuntar i muntar la teulada d'una de les naus, canviant tres bigues malmeses. Actualment, després de la feina d'acondicionament de l'interior de la nau, Cal Soteras ja disposa d'un espai social on realitzar -en procès d'autogestió econòmica- activitats consensuades en l'assemblea pròpia del que ja es coneix com a Centre Social Cal Soteras.
Tenim plans de futur... L'habitatge i el centre social són, avui per avui, fets consolidats, tanmateix però les tasques i el projecte està tan sols començant. Malgrat la feina realitzada en tres anys i l'aconseguiment d'estances habitables, la masia requereix encara temps de dedicació per a deixar en plenes condicions la totalitat del conjunt. De la mateixa manera, el Centre Social no està acabat, manca finalitzar la rehabilitació prevista de la segona nau pensada per aquest ús. És per açò que, en el dia a dia a Cal Soteras sempre es té present el seguit de tasques per avançar, entre les que hi siguin o en jornades de treball convocades, a posar mans a la feina i anar fent via en aconseguir la plena recuperació d'aquest conjunt. Els exteriors propers també són feina constant i que aborden possibles pensades de futur, tan l'hort com la recuperació d'un espai ombrívol adecuat per la pràctica de l'escalada en bloc poden respondre a projectes, per ara mancats de concreció, però possiblement ambiciosos. La present i activa assemblea del Centre Social fa camí envers un espai de trobada on van i vagin convergint idees, pràctiques, coneixements, accions, etc. que afavoreixin activitats i coordinació de persones en un marc de compartir, involucrats al mateix temps en l'assemblea Fem Xarxa Bàges aprofundint i avançant, en aquesta plataforma d'entitats, tot treballant en projectes que crein alternatives al capitalisme des del cooperativisme i l'autogestió.
Ara i demà, sense donar opció a la rendició, malgrat molts dels fers i fets a Cal Soteras hagin sigut i possiblement seran durs, ens recolzem en la cooperació, la solidaritat i l'esforç col.lectiu que han donat pas als agraïts resultats visibles que enfervoreixen l'ànim de continuar la tasca, de rescatar de l'oblit i mantenir viu aquest fantàstic conjunt arquitectònic anomenat Cal Soteras.
La decisió presa -de bon principi- de voler crear, en tant de metres quadrats disponibles, d'un espai de caire social des de fa pocs mesos s'ha acomplert. La crida i convidada a l'aportació d'idees i/o propostes d'activitats, participació, gestió i feina col.lectiva per tal de rehabilitar les dues naus existents va prendre força tot d'una entre forces persones de la rodalia. Tant és així que una trobada desencadenà, el març de 2013, una primera i aprofitada jornada de feina col.lectiva on mans i mans van desmuntar i muntar la teulada d'una de les naus, canviant tres bigues malmeses. Actualment, després de la feina d'acondicionament de l'interior de la nau, Cal Soteras ja disposa d'un espai social on realitzar -en procès d'autogestió econòmica- activitats consensuades en l'assemblea pròpia del que ja es coneix com a Centre Social Cal Soteras.
Tenim plans de futur... L'habitatge i el centre social són, avui per avui, fets consolidats, tanmateix però les tasques i el projecte està tan sols començant. Malgrat la feina realitzada en tres anys i l'aconseguiment d'estances habitables, la masia requereix encara temps de dedicació per a deixar en plenes condicions la totalitat del conjunt. De la mateixa manera, el Centre Social no està acabat, manca finalitzar la rehabilitació prevista de la segona nau pensada per aquest ús. És per açò que, en el dia a dia a Cal Soteras sempre es té present el seguit de tasques per avançar, entre les que hi siguin o en jornades de treball convocades, a posar mans a la feina i anar fent via en aconseguir la plena recuperació d'aquest conjunt. Els exteriors propers també són feina constant i que aborden possibles pensades de futur, tan l'hort com la recuperació d'un espai ombrívol adecuat per la pràctica de l'escalada en bloc poden respondre a projectes, per ara mancats de concreció, però possiblement ambiciosos. La present i activa assemblea del Centre Social fa camí envers un espai de trobada on van i vagin convergint idees, pràctiques, coneixements, accions, etc. que afavoreixin activitats i coordinació de persones en un marc de compartir, involucrats al mateix temps en l'assemblea Fem Xarxa Bàges aprofundint i avançant, en aquesta plataforma d'entitats, tot treballant en projectes que crein alternatives al capitalisme des del cooperativisme i l'autogestió.
Ara i demà, sense donar opció a la rendició, malgrat molts dels fers i fets a Cal Soteras hagin sigut i possiblement seran durs, ens recolzem en la cooperació, la solidaritat i l'esforç col.lectiu que han donat pas als agraïts resultats visibles que enfervoreixen l'ànim de continuar la tasca, de rescatar de l'oblit i mantenir viu aquest fantàstic conjunt arquitectònic anomenat Cal Soteras.
